Augment de Pit​

El dolor és una sensació molesta, subjectiva i no es pot mesurar de manera objectiva. A més, davant un estímul dolorós de la mateixa intensitat, cada persona el percep en major o menor grau, depenent del que es diu “el llindar del dolor”, és a dir el nivell d’intensitat de l’estímul que resulta dolorós.

En general, l’operació d’augment de pit no és molt dolorosa, i hi ha una millora molt important després de la 1a setmana postoperatòria. Si es col·loca la pròtesi sota el múscul, la molèstia és més gran i la recuperació més lenta.

Depèn de l’activitat física que es faci al treball i de si la tècnica d’augment de pit és submuscular o subglandular. La recuperació més ràpida seria en un treball sedentari i tècnica subglandular, i seria aproximadament d’una setmana. Per a un treball d’esforç i tècnica submuscular la recuperació podria ser d’un mes.

És recomanable no fer exercici físic intens fins que passin uns dos mesos, i començant d’una manera progressiva i veient com respon la zona dels pits. Si en començar a fer esport, notem molèsties, convé esperar una mica més.

Durant el primer mes després de l’operació d’augment de pit no és convenient prendre el sol, pel fet que la calor augmentarà la inflamació de la zona. Després, es podria anar a la platja prenent el sol una estoneta i refrescant sovint amb banys a l’aigua. El sol no pot donar a les cicatrius fins un any després de la cirurgia.

Després d’una operació d’augment de pit no és recomanable dormir boca avall, i el termini sol ser d’un any, aproximadament. Durant el primer mes fins i tot el dormir de costat pot resultar molest. De totes maneres, dormir boca avall no és una bona posició per dormir, si volem cuidar la bona salut de la nostra esquena.

Hi ha metges que no aconsellen a les seves pacients les pròtesis anatòmiques pel risc que es girin. La pròtesi rodona encara que es giri no canviarà la seva forma, no obstant això, una pròtesi anatòmica que es gira pot canviar radicalment la forma del pit.

Les pròtesis rodones que utilitzem actualment, d’última generació, donen una forma totalment natural al pit, evitant el risc que succeeix amb una pròtesi anatòmica que es gira.

Si és intens pot arribar a trencar la pròtesi de mama. Fa poc em va arribar una pacient a la que li va caure una caixa, amb molt pes, de punta, i va trencar la pròtesi, encara que era una pròtesi antiga, que potser ja tenia menys resistència.

Si és un cop menys intens no té per que afectar la pròtesi, que està fabricada amb un material bastant resistent.

El concepte de rebuig s’utilitza per a trasplantaments d’òrgans. Les pròtesis artificials implantades a l’organisme no es rebutgen, l’organisme les detecta com un cos estrany i fabrica un teixit cicatricial al seu voltant que les aïlla. En el cas de les pròtesis de mama a aquest teixit se’n diu càpsula, i és com una fina membrana que embolica a la pròtesi. Si aquesta càpsula es fabrica molt gruixuda, comprimeix a la pròtesi i li dona un tacte dur i sense mobilitat. A això se’n diu encapsulament o contractura capsular, i és el que algunes persones entenen com a “rebuig de la pròtesi”.

La silicona és un material radioopac, la qual cosa vol dir que els raigs X de la mamografia no ens permeten visualitzar correctament part del teixit mamari que és tapat per la pròtesi. Però aquest cert grau de dificultat no vol dir que no es pugui explorar la mama íntegrament. No obstant això, no recomanem la realització de mamografies en pacients portadores de pròtesis mamàries. Podem obtenir excel·lents imatges diagnòstiques amb ecografies o amb ressonàncies magnètiques.

No és cert que la tècnica submuscular faciliti més la visualització de la mama amb la mamografia. Amb qualsevol de les tècniques la glàndula mamària sempre està per sobre de la pròtesi.
Es pot donar lactància després d’una mamoplàstia d’augment?
Aquesta preocupació és molt freqüent entre les dones que es plantegen una operació d’augment de pit, o a les que ja estan operades i volen ser mare.
No existeix cap estudi científic que contraindiqui la lactància en pacients portadores de pròtesis mamàries de silicona, independentment de la posició en què estigui allotjat l’implant.
Les pacients operades podran lactar posteriorment, tret que algun problema aliè a la intervenció ho impedeixi.
S’han de fer massatges després de l’operació d’augment de pit?
Encara que antigament sí que es recomanava l’automassatge per a prevenir l’encapsulament, actualment està desaconsellat. Això és pel fet que les modernes pròtesis microtexturitzades o nanotexturitzades provoquen molt menys l’encapsulament o contractura capsular. En cas d’evidenciar-se signes precoços d’encapsulament, s’indica el tractament amb ultrasons.

Aquesta preocupació és molt freqüent entre les dones que es plantegen una operació d’augment de pit, o a les que ja estan operades i volen ser mare.

No existeix cap estudi científic que contraindiqui la lactància en pacients portadores de pròtesis mamàries de silicona, independentment de la posició en que estigui allotjat l’implant.

Les pacients operades podran lactar posteriorment, tret que algun problema aliè a la intervenció ho impedeixi.

Encara que antigament sí que es recomanava l’automassatge per a prevenir l’encapsulament, actualment està desaconsellat. Això és pel fet que les modernes pròtesis microtexturitzades o nanotexturitzades provoquen molt menys encapsulament o contractura capsular. En cas d’evidenciar-se signes precoços d’encapsulament, s’indica el tractament amb ultrasons.

L’ús de drenatges en el postoperatori immediat, depèn de cada metge. Jo els deixo, perquè així no es retenen els líquids i sang que van deixant anar els teixits. La sang és un teixit irritant que pot afavorir l’encapsulament. Normalment, es deixen de 12 a 24 hores, i la pacient ja surt de l’hospital només amb un sostenidor adaptat per la intervenció de pròtesi de mama.

En una pacient jove i sana el risc de possibles complicacions en una intervenció d’augment de mames és molt baix.

Dins de la raresa, la complicació més freqüent de la mamoplàstia d’augment és la denominada retracció capsular, contractura capsular o encapsulament, que dona lloc a una sensació de fermesa i duresa poc natural del pit. Actualment, amb les pròtesis nanotexturades d’última generació, la indecència d’encapsulament és mínima. Depenent del grau de severitat pot solucionar-se amb tractaments locals o pot requerir una reintervenció quirúrgica.

Altres possibles complicacions locals són morats, infecció, intolerància a les sutures, pèrdua de sensibilitat…, caldrà el tractament adequat, generalment es solucionen sense deixar seqüeles permanents.