Mames Tuberoses
Cirurgia de mames tuberoses
Operació de correcció de mames tuberoses a Barcelona i Mataró
Temps d'intervenció
2 hores
Hospitalizació
Ingrés de 24 hores
Recuperació
1 Setmana
Anestèsia
General
Efecte
Immediat
Resultats
Permanents
Tractament
Sota el terme de mames tuberoses es defineix una malformació mamària que es caracteritza per una falta de creixement de la mama en tota la seva base o contorn, o en una part d’ella, adoptant a vegades una forma que recorda a la d’un tubercle de les arrels que tenen algunes plantes.
A aquesta anomalia també se la coneix amb el nom de mames tubulars, mames caprines, mames constretes, o deformitat en “musell de Snoopy”.
La incidència d’aparició de mames tuberoses no està prou estudiada, però sí que es pot dir que és una malformació relativament freqüent a les dones.
Factors a tenir en compte abans de la cirurgia
Abans de la intervenció és fonamental realitzar una valoració mèdica completa. Aquesta inclou una analítica de sang, un electrocardiograma i, si cal, una ecografia mamària o mamografia, per a garantir la seguretat del procediment.
Es recomana deixar de fumar com a mínim 15 dies abans i després de la cirurgia, ja que el tabac pot dificultar la cicatrització. També es revisarà la medicació habitual, pel fet que uns certs fàrmacs i suplements han de suspendre’s temporalment.
A més, s’indicarà el temps de dejuni previ i altres pautes preoperatòries. Durant aquesta fase també es defineix la tècnica quirúrgica més adequada i, en cas necessari, el tipus de pròtesi a utilitzar, en funció de l’anatomia i expectatives de cada pacient.
Beneficis de la cirurgia de mames tuberoses
- Transformar la forma tubular o cònica del pit en una silueta més arrodonida i estètica.
- Corregir l’asimetria mamària, equilibrant tant el volum com l’alçada de totes dues mames.
- Reduir la grandària de les arèoles quan són grans o estan herniades, millorant la seva proporció i harmonia.
- Disminuir la separació excessiva entre els pits, aconseguint un escot més atractiu i uniforme.
- Desenvolupar adequadament el pol inferior del pit, proporcionant una forma completa i natural.
Envia'ns el teu missatge i et respondrem de seguida.
A Clínica Dr. Arán, els nostres pacients són sempre el primer. Volem posar-te les coses fàcils, per exemple amb la possibilitat de reservar una cita online. Simplement, emplena el següent formulari i demana cita sense haver de trucar o passar-te per la nostra consulta. De seguida ens posarem en contacte amb tu. De seguida ens posarem en contacte amb tu per confirmar-te la cita.
T’esperem, demana la teva cita ja!
Causes de les mames tuberoses
Les causes de la deformitat de la mama tuberosa són congènites i es fan evidents amb l’arribada de la pubertat, moment en el qual comença el desenvolupament mamari.
La mama està continguda en una bossa fascial (fàscia superficial), composta per dues capes: una superficial i una altra profunda. Entre ambdues es troben els lligaments suspensors de Cooper, unes bandes fibroses que connecten aquestes capes fascials amb la dermis de la pell que recobreix la mama.
Al cas de les mames tuberoses, s’observa una absència de la capa superficial de la fàscia en la zona situada sota l’arèola, acompanyada d’un engruiximent de la fàscia en el pol inferior de la mama. Aquesta combinació impedeix un desenvolupament normal del teixit mamari, especialment cap a la part inferior, afavorint l’aparició de la deformitat.
La intervenció
La mama tuberosa sol ser una mama petita que ha crescut poc i deformada, per la qual cosa per a corregir-la es precisa una intervenció quirúrgica en la qual, d’una banda, s’aporta volum col·locant una pròtesi mamària, i per un altre, es corregeix la deformitat.
És important que es realitzi el diagnòstic de la mama constreta abans de practicar una cirurgia mamària. És freqüent que al cirurgià plàstic li arribi una pacient, que consulta per a un augment de mames, i que no ha s’ha adonat que presenta una mama tuberosa en més o menys grau. En canvi, altres pacients refereixen tenir una mama “rara” la forma de la qual no els agrada.
En mames petites, a les quals es practicarà una mamoplàstia d’augment, existeix un component de constricció i, si no es corregeix, la col·locació de la pròtesi pot incrementar aquesta deformitat. En mames més desenvolupades, amb un solc alt, si no es corregeix la tuberositat, en col·locar la pròtesi pot produir-se el “signe del doble solc” o “doble bombolla”, a nivell del pol inferior de la mama.
El tractament quirúrgic de la mama tuberosa serà variable, en funció del grau de deformitat:
- Normalment, per a practicar la reparació serà suficient fer la incisió al voltant de l’arèola. Mitjançant aquesta incisió periareolar, podrem reduir arèoles grans i pujar mames caigudes (mastopèxia periareolar). També es pot extirpar una mica de teixit glandular just sota l’arèola, per a així, disminuir la seva projecció. A més, aprofitant aquest abordatge podrem realitzar altres tècniques de remodelació interna dels teixits.
- Si tenim poca glàndula mamària, a continuació es practicarien uns talls radials a la base de la glàndula, sobretot, en el pol inferior, amb l’objectiu que sota la pressió de la pròtesi, els teixits s’obrin i permetin que es produeixi una correcta expansió cutània. És la tècnica de Rees i Aston, també anomenada “tècnica del paraigua”.
- Quan el volum mamari és major, la tècnica del paraigua pot no ser suficient per a evitar el signe de la doble bombolla en el pol inferior. Llavors, es pot recórrer a la trasposició de teixit glandular des del pol superior a l’inferior mamari, mitjançant un penjoll glandular revers. És la tècnica de Puckett. En aquesta tècnica s’acostuma a col·locar la pròtesi a nivell submuscular per no posar en perill la irrigació sanguínia del penjoll. En les altres tècniques es pot optar entre posar la pròtesi a nivell subglandular o submuscular.
Cal esmentar que la tècnica submuscular no és totalment submuscular, ja que a nivell del pol inferior es desinserta el múscul pectoral per permetre que la pròtesi contacti directament amb la glàndula i faciliti així l’expansió del pol inferior.
A Clínica Dr. Arán de Barcelona i Mataró realitzem aquest tipus d’intervenció de mames tuberoses, una operació cada dia més demanada per les dones amb aquesta patologia.
Galeria de casos
Pacient de 26 anys que presenta mames tuberoses moderades (grau II). Es practica mastopèxia periareolar, reducció d'arèoles i implant de pròtesis rodones, de perfil alt, de 350 cc cadascuna, per via areolar i a nivell submuscular. Resultat 6 mesos després.
Pacient de 20 anys que presenta mames tuberoses grau II, amb arèoles protuides i hipoplàsia mamària. S'implanten, a nivell submuscular i per abordatge areolar, pròtesis rodones, nanotexturades, de perfil mitjà i de 340 cc cadascuna. Es practica mastopèxia periareolar. Resultat 6 mesos després.
Pacient de 28 anys que presenta mames tuberoses grau II. S'implanten, a nivell subglandular i per abordatge areolar, pròtesis rodones, de perfil alt i de 300 cc cadascuna. Es practica mastopèxia periareolar. Resultat 9 mesos després.
Pacient de 23 anys que presenta mames tuberoses. S'implanten pròtesis de 325 cc cadascuna, es practica mastopèxia periareolar. Resultat 11 mesos després.
Pacient de 25 anys que presenta mames tuberoses grau I. S'implanten pròtesis de 345 cc cadascuna, rodones, de perfil alt, a nivell subglandular. Es practica mastopèxia periareolar.
Classificació de les mames tuberoses
La classificació més utilitzada per les mames tuberoses és la classificació de Grolleau, que divideix la mama en quatre quadrants i estableix tres graus de constricció en funció del grau de desenvolupament mamari:
- Grau I:
La falta de desenvolupament es limita al quadrant inferointern. Si la resta de la mama té un creixement adequat, l’arèola pot desplaçar-se cap avall i cap a dins. - Grau II:
Existeix una deficiència als dos quadrants inferiors. En aquests casos, l’arèola sol estar orientada cap avall a causa de la falta de suport inferior. - Grau III:
Tots els quadrants estan afectats, amb una base mamària constreta. Segons el volum de la mama, la deformitat pot variar des d’una arèola lleugerament protruïda fins a la típica mama tubular: estreta, allargada, amb una arèola excessivament gran i un solc submamari elevat.
En general, com més gran sigui el volum mamari, més evident serà la deformitat, especialment en els casos de grau III.
Característiques anatòmiques de les mames tuberoses
A les mames tuberoses es presenta una banda de constricció situada al voltant del complex arèola-mugró, que interfereix amb el desenvolupament normal del teixit mamari. Aquesta constricció impedeix que la glàndula mamària creixi cap al pol inferior. Com a resultat, la glàndula troba menys resistència en la zona de l’arèola, la qual cosa afavoreix la seva hèrnia cap al complex arèola-mugró, generant una forma anòmala.
Les principals anomalies associades a les mames tuberoses són:
- Base d’implantació anòmala: la base mamària presenta una forma irregular (no arrodonida), amb constricció del solc submamari, que sol estar més elevat i més curt de l’habitual. La distància entre el solc submamari i el mugró és més petit de l’habitual.
- Creixement mamari alterat: el desenvolupament del teixit mamari ocorre preferentment als quadrants superiors, amb escàs o nul creixement en els inferiors, la qual cosa dona lloc al característic aspecte tubular de la mama.
- Arèoles engrandides i protruïdes: les arèoles poden ser de grandària desproporcionada i presentar protrusió.
- Alteracions de volum: encara que a la majoria dels casos les mames són petites, també pot haver-hi casos amb volum normal o fins i tot augmentat.
- Asimetria mamària: és present en més de dos terços dels casos, sent una característica freqüent.
- Afectació bilateral: en la majoria dels casos, totes dues mames presenten característiques tuberoses, encara que poden manifestar-se en diferents graus.
Postoperatori
Després de la intervenció, la pacient roman en observació durant unes hores i, en la majoria dels casos es recomana una nit d’hospitalització per a garantir una recuperació inicial segura.
Durant les primeres setmanes poden presentar-se molèsties lleus, inflamació i una certa alteració en la sensibilitat de la zona intervinguda. Aquests efectes són normals i tendeixen a disminuir de manera progressiva.
És fonamental utilitzar un sostenidor postquirúrgic durant el primer mes per a afavorir la subjecció i el procés de cicatrització. També s’aconsella evitar esforços físics, aixecar pes o realitzar exercici fins que el Dr. Arán indiqui que és segur reprendre’ls.
El seguiment postoperatori inclou visites de control per a avaluar l’evolució i assegurar una recuperació adequada. La reincorporació a la rutina diària sol produir-se entre una i dues setmanes després de la cirurgia, encara que el resultat definitiu s’aprecia de manera progressiva, generalment a partir del tercer mes.
Possibles complicacions
La correcció de mames tuberoses és una intervenció complexa que requereix una planificació quirúrgica detallada, atès que es tracta d’una malformació mamària que afecta no sols el volum, sinó també a la forma, distribució del teixit glandular i posició de l’arèola. Encara que els resultats solen ser altament satisfactoris, com en tota cirurgia, existeixen uns certs riscos i complicacions que han de tenir-se en compte i que a Clínica Dr. Arán abordem amb un equip mèdic especialitzat en cirurgia mamària correctiva.
Entre les possibles complicacions s’inclouen:
- Asimetria residual: Malgrat una planificació quirúrgica precisa, pot persistir una lleu diferència entre totes dues mames. En casos puntuals, pot requerir-se un retoc posterior.
- Alteracions a la sensibilitat del mugró o arèola: La redistribució dels teixits pot provocar una disminució o augment de la sensibilitat. Aquests canvis solen ser temporals, encara que en alguns casos poden prolongar-se al temps.
- Cicatrització anòmala o queloidals: Encara que a la majoria dels casos les cicatrius són discretes, algunes pacients poden presentar cicatrius més visibles o hipertròfiques, especialment si hi ha predisposició genètica.
- Risc de contractura capsular: Com a qualsevol cirurgia amb pròtesi, pot presentar-se una contractura de la càpsula que envolta l’implant. Aquesta complicació pot generar enduriment o deformació i, en casos avançats, dolor o necessitat de reintervenció.
- Infecció o hematoma: Encara que poc freqüents, poden aparèixer complicacions postoperatòries com a acumulació de sang (hematoma) o infeccions que requereixin tractament antibiòtic o drenatge.
- Rotació o desplaçament de l’implant: Especialment si s’utilitzen pròtesis anatòmiques, pot haver-hi un risc lleu que l’implant es mogui. Aquesta situació pot requerir correcció quirúrgica.
- Necessitat de cirurgies complementàries: Donada la complexitat anatòmica del pit tuberós, en alguns casos pot recomanar-se una segona intervenció per perfeccionar el resultat o ajustar petits detalls estètics.
A Clínica Dr. Arán, tots els nostres tractaments es realitzen després d’una valoració mèdica minuciosa, amb tècniques personalitzades i seguiment estret en el postoperatori per a minimitzar qualsevol complicació. La nostra experiència en cirurgia reconstructiva i estètica mamària ens permet oferir resultats harmònics, segurs i adaptats a cada pacient.
Preguntes freqüents
Què són les mames tuberoses?
Són una malformació mamària congènita que implica una base mamària estreta, solc submamari alt, arèoles prominents i una forma tubular. Pot afectar una o totes dues mames, causant incomoditat estètica i alteracions psicològiques.
Com es corregeixen quirúrgicament?
El tractament sol combinar remodelació de teixit, alliberament del pol inferior (scoring o incisions radials), reducció d’arèoles i col·locació de pròtesis mamàries per a aconseguir un contorn harmoniós.
Quin tipus d'anestèsia s'utilitza i és dolorós el postoperatori?
Es realitza sota anestèsia general. Les molèsties posteriors es controlen fàcilment amb medicació.
Quant dura la cirurgia i quant seré a l'hospital?
La intervenció dura unes 2 hores. Normalment requereix una nit d’hospitalització per a observar l’evolució inicial.
Com és la recuperació?
- Reincorporació laboral en 4‑5 dies, segons el cas.
- Exercici lleuger a partir de la segona setmana i activitats intenses després de 4‑6 setmanes.
Són permanents els resultats?
Sí, la correcció és duradora i estable, sempre que es mantingui un estil de vida saludable. Les cicatrius milloren notablement entre 12‑18 mesos.
Afecta la lactància?
Depenent del grau de correcció, en alguns casos la lactància podria veure’s afectada. És important comentar-ho amb el cirurgià abans de la intervenció.
No pots venir a les nostres instal·lacions? No et preocupis, sol·licita una videoconsulta online i t’atendrem on vulguis. Només necessites un ordinador o un dispositiu mòbil amb una càmera.
Prefereixes que et truquem? Deixa’ns les teves dades i et truquem, quan vulguis, per oferir-te més informació sobre Clínica Dr. Arán, els nostres tractaments i les nostres increïbles promocions.
Troba tota la informació necessària sobre la teva primera consulta a Clínica Dr. Arán. El nostre equip de professionals vol ajudar-te perquè et sentis millor amb el teu cos.
Necessites finançament?
Si estàs pensant realitzar-te una intervenció, a Clínica Dr. Arán t’oferim diferents possibilitats de finançament, alguna sense interessos, perquè el preu no sigui una preocupació. Així podràs optar a un tractament o una cirurgia amb la màxima qualitat i seguretat sanitària.
Un equip de confiança
L’equip de Clínica Dr. Arán és un equip amb el qual pots comptar. Tenim més de 30 anys d’experiència en el camp de la medicina i cirurgia estètica. El nostre mestratge i dedicació ens permeten oferir un servei de qualitat, personalitzat i cura fins al més mínim detall per a obtenir resultats idonis.
Dr. José Antonio Arán Arán
Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, Facultat de Medicina de la UB
Dr. Rony Antonio Maksoud Sleiman
Metge amb formació en Medicina Cosmètica i Estètica i en Medicina de l’Envelliment Fisiològic.
Dr. Carlos Rodrigo Pedra Cárdenas
Especialista en Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora
Dr. Gabriel Aurelio Rojas Becerra
Llicenciat en Medicina. Diplomat en Cosmiatria i Estètica. Diplomat en Estètica Facial i Corporal.
Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica.
Metge amb formació en Medicina Cosmètica i Estètica i en Medicina de l’Envelliment Fisiològic.